Barbarescos

Home / Barbarescos

Els Pirates del Nord d’Àfrica

El Renaixement va ser sens dubte el marc idoni per al desenvolupament dels viatges dels grans descobriments. Les monarquies de Portugal i Espanya van donar suport a agosarats navegants per a fer-ho. L’objectiu era obrir noves rutes comercials, ja que el Mediterrani oriental des de 1453, amb la caiguda de Constantinoble, estava sota l’ègida de la Mitja Lluna: els turcs i barbarescos ostentaven l’hegemonia del comerç amb Orient.

En aquella època la Corona espanyola va haver d’enviar expedicions militars al nord d’Àfrica, per tal d’establir llocs forts al llarg de la costa. Així es pretenia desbaratar les accions ofensives dels pirates barbarescos abans que aquests sortissin a la mar.

Els atacs dels barbarescos a ciutats costaneres espanyoles, des d’Andalusia fins a Catalunya i Illes Balears, eren desesperadament freqüents.

El 1504, dues galeres papals van ser capturades pel pirata Barba-roja I (Arug). El Mediterrani tornava a ser un mar perillós, Tunis i Alger van passar a ser el centre de pirateria.

Barba-roja II (Khair ben Eddin) havia heretat del seu germà els vaixells, les tripulacions i el sobrenom. Així va decidir oferir-se com a vassall al Gran Turc. Hi va haver moments en què Barba-roja II dominava absolutament el Mediterrani occidental, on no només els vaixells mercants, sinó que fins i tot els de guerra eren capturats pels barbarescos.