Els vaixells

Home / Els vaixells

Del patatxo al galió

Els vaixells utilitzats a la pirateria responien al tipus d’embarcacions lleugeres i de fàcil maniobra. Poc armats en comparació amb els galions espanyols i portuguesos, tenien l’avantatge de tenir una velocitat més gran. A més, en cas de problemes, podien fugir i navegar cap a aigües poc profundes, on els grans galions no aconseguien accedir.

Els pirates planejaven atacs llampec, molt ràpids i per sorpresa, intentant l’abordatge immediat a la nau atacada i la lluita en coberta, cos a cos. Els vaixells pirates quasi no utilitzaven l’artilleria, que, en qualsevol cas, sempre era de menor calibre que la usada pels galions. A més, per sort per a ells, molts navilis mercants anaven sense escorta i mal armats, només amb alguna peça d’artilleria de petit o mitjà calibre.

Patatxo

Amb un o dos pals i un pes d’entre 50 i 100 tones, armat amb petites peces d’artilleria i amb tripulació nombrosa; era el vaixell corsari per excel·lència.

 

Urca

Amb fons pla i de poc calat, s’emprava en incursions de contraban.

 

Balandra

A partir del 1650, la major part de les operacions llampec dutes a terme pels filibusters van tenir com a protagonistes una balandra. Per als anglesos aquest tipus d’embarcació rebia el nom de ‘sloop’.

Merchantman

Mercants, polivalents i de diversa tipologia. En general, estaven artillats i resultaven molt eficaços en l’assalt a petites poblacions.

 

Pinaça

Navili petit emprat en les incursions a les poblacions costaneres. S’utilitzava només per al transport de personal. Ocasionalment portava una vela, tot i que en general la seva propulsió era a rem. També es coneixia aquest tipus d’embarcació amb el nom de ‘vaixell longo’.

 

Galió

Amb pesos de fins a 700 i 800 tones, nombrosa tripulació i fins a 30 canons; procedien generalment de L’Armada Reial. Per la dificultat de maniobrar generalment operaven recolzats per embarcacions menors. Els pirates no solien utilitzar aquest tipus de nau, però sí que eren les seves preses preferides.