Galeria de Pirates

Home / Galeria de Pirates

Galeria de Pirates famosos

Els germans Barba-roja
Arug i Khair ben Eddin

 

Barba-roja I. (1474-1518)

Originari de l’illa Mitilene, de pares grecs, havia abraçat l’islam i els turcs, conquistadors de la seva pàtria, el van anomenar Arug.

Des de l’adolescència es va embarcar com a corsari, als vint anys va obtenir el primer comandament per rondar per l’Egeu, on no va tardar a adquirir fama d’intrèpid i astut. Amb l’emir de Tunis va arribar a un acord, li entregaria el 20% del producte de les seves rapinyes a canvi de tenir lliure entrada al port i facilitats comercials. Va armar una petita flota i tenint per segon el seu germà Khair ben Eddin, va començar una campanya profitosa. La captura de dues galeres papals va arribar a assolir tal ressonància que se li van oferir per piratejar a les seves ordres molts dels moros procedents de Granada. Així van començar a ser devastades les poblacions riberenques i la navegació mediterrània va ser sotmesa a les més dures proves que fins aleshores havia conegut. El 1516 es fa proclamar sobirà d’Alger. En una trobada amb els espanyols a Tlemcen va ser abatut.

Els germans Barba-roja
Arug i Khair ben Eddin

 

Barba-roja II. (1465-1546)

Khair ben Eddin havia heretat del seu germà els vaixells, alguns milers de partidaris, el sobrenom de Barba-roja i la pretensió de subjugar el territori algerí. Khair va decidir oferir-se com a vassall al Gran Turc; els turcs eren una gran potència, senyors indiscutibles de la Mediterrània oriental. El sultà li va concedir el títol de paixà confirmant-li el govern d’Alger per quan aquesta plaça pogués ser presa als espanyols. Hi va haver moments que Barba-roja dominava absolutament el Mediterrani occidental, on no només els vaixells mercants, sinó fins i tot els de guerra eren capturats pels barbarescos. Havent assolit el bandidatge marítim aquests extrems, va disminuir la navegació en retirar-se els mercaders espanyols, genovesos i venecians, els seus principals mantenidors. Llavors els pirates van travessar l’estret de Gibraltar per sortir a l’Atlàntic en busca dels galions procedents d’Amèrica, mentre els desembarcaments furtius a les costes d’Itàlia i d’Espanya es feien més freqüents i audaços.

Després del saqueig de Reggio i de la destrucció de Fondi, Khair realitza una empresa de més envergadura: la conquesta de Tunísia, el sultà de la qual, Muley Hassan, està protegit per Espanya. L’emperador Carles V envia contra Barba-roja una esquadra de 600 naus i 50.000 homes al comandament de l’almirall Andrés Doria, d’origen genovès, únic mariner capaç de rivalitzar amb el pirata en gosadia i expertesa. Durant molts anys es perseguiran mútuament, repartint-se les victòries i els daltabaixos amb equitat. Solimà nomena a Barba-roja almirall de totes las flotes otomanes i li confirma el senyoriu d’Alger.

A finals del 1543 es va retirar a Constantinoble per descansar i entregar-se a una vida plaent i fastuosa. Bona part de la seva immensa fortuna la va utilitzar per construir un panteó monumental, digne de les seves cendres i de la seva glòria. Allà va ser enterrat el 1546, expliquen que el desordre en els plaers va precipitar la seva fi.

Sir John Hawkins

Plymouth 1532 – Puerto Rico 1595

 

Il·lustre pels seus mèrits com a mariner, pirata i traficant d’esclaus. Va combinar les activitats corsàries amb el comerç d’esclaus. El mar de les Antilles és el teatre d’operacions per als assalts i les incursions a ciutats colonials espanyoles, on obté grans beneficis. La Reina Isabel l’ha nombrat Tresorer de la Marina Reial Britànica i Conseller de l’Almirallat per destacar com un dels artífexs de la derrota de l’Armada Invencible, a l’agost de 1588. Aquest fet marca el començament de la decadència de l’imperi espanyol.

A més, rep el títol de Sir o cavaller. El 1595 fa el seu últim viatge a Amèrica. En aquesta expedició al Nou Món, comparteix el comandament de la flota amb Francis Drake, llavors corsari i contra-almirall; la flota es compon de 27 navilis en total, el 22 de novembre mor consumit per la febre davant de les costes de Puerto Rico, el seu cos va ser llançat al mar.

Sir Francis Drake

Crowndale 1543- Portobello 1596

 

Des de 1570 ja rondava pel Carib, atacant Nombre de Dios a l’istme de Panamà, en companyia del francès Guillaume Le Testu. En aquest assalt van aconseguir un botí enorme: 100.000 pesos d’or i quinze tones de plata.

El 1577 surt al mar amb l’objectiu de conquistar el Pacífic creuant l’estret de Magallanes. Navegant per la costa sud-americana ataca els vaixells espanyols que troba al seu pas, pren la ciutat de Valparaíso i saqueja el Port del Callao; arriba a Mèxic i arrasa poblacions senceres, segueix fins a la inexplorada Califòrnia i s’endinsa al Pacífic per les Illes Moluques. Creua el Cap de Bona Esperança i arriba a Anglaterra el novembre de 1580, repetint la gesta de l’expedició de Magallanes-Elcano 58 anys després. Porta tresors per a nobles i tractants i també enriqueix la cuina britànica amb la patata, tubercle que aviat serà adoptat al paladar anglès. La reina Isabel l’omple d’honors i el nomena Cavaller i membre del Parlament. Drake torna al Carib el 1585; al seu pas ataca Vigo, Redondela i Baiona. Ja a les Antilles arrasa la ciutat de Santo Domingo i dona setge a Cartagena d’Índies, obtenint 110.000 ducats amb els quals retorna a Anglaterra.

Després de contribuir a la derrota de l’Armada Invencible de Felip II, Drake marxa per última vegada a les illes caribenyes el setembre de 1595, on trobarà la mort a causa d’una epidèmia de disenteria.

Edward Teach
“Barbanegra”

Bristol 1680- 1718

 

Va ser potser el més famós dels pirates. El seu veritable nom era Edward Drummond. El seu vaixell “Queen Anne’s Revenge” va ser pres als francesos. Portava una enorme barba negra adornada amb cintes; abans d’una batalla lligava metxes lentes al seu barret, que deixaven una estela de fum negre per tal de terroritzar les seves víctimes. Tractava els seus presoners salvatgement. La seva activitat va durar només dos anys.

El 1718, el governador de Virginia va oferir una recompensa per ell viu o mort. El Tinent Robert Maynard de la Royal Navy el va perseguir amb dos vaixells i van lluitar mà a mà sobre coberta. Va morir amb vint ferides de matxet i cinc trets de pistola. Maynard li va tallar el cap, el va penjar al seu vaixell i va tornar a buscar la recompensa.

Henry Morgan

Gales 1635- Port Royal 1688

 

La primera acció que va liderar va ser l’assalt a Puerto Príncipe, l’abril de 1668. Després els assalts a Portobello el juliol de 1668, Maracaibo, el març de 1669, Santa Catalina (Providència), el Nadal de 1670 i, finalment, el saqueig a Panamà el gener de 1671.

Va ser detingut a Jamaica, i portat a Londres el 1672, no va arribar a ser jutjat. Nomenat Cavaller, torna a Jamaica com a Tinent de governador de Lord Vaughan. Va ocupar la plaça de governador interí durant alguns mesos el 1681.

Va morir a la seva plantació de Jamaica.

Jean David Nau
“El Olonés”

Sales d’ Olonne 1630- Darién 1669

 

A l’edat de 20 anys va viatjar al Carib com a ‘engagé’ (treballador forçós). Va ser bucaner a l’Espanyola i finalment filibuster a la “Germandat de la Costa”. Va destacar especialment per la seva extrema crueltat amb els presoners.

El 1668 va capturar una fragata al costat de Cayo Fragoso a Cuba, passant amb un ganivet per tots els seus tripulants. Es va associar amb Miguel el Vasco i altres filibusters, amb qui va atacar Maracaibo i Gibraltar el 1668, prenent un important botí. De tornada al Carib, va planejar prendre Nicaragua però els corrents el van portar a Hondures, on va assaltar i prendre Puerto Caballos. Després de moltes desercions, es va quedar amb un sol vaixell amb el qual va anar a parar a Darién. Els caníbals de la zona van fer justícia a totes les seves víctimes, sent devorat viu pels seus raptors.

Anne Boney

Filla il·legítima d’un important advocat irlandès i d’una criada de la família; el 1698 després de l’escàndol, els seus pares van marxar a Charleston on el seu pare va exercir com a advocat i es va convertir en un ric comerciant. El temperament d’Anne era ben conegut i s’explica que va apunyalar una noia amb un ganivet de carnisser.

Va contraure matrimoni amb James Bonny, un caçador sense fortuna que la va portar a les Bahames com a pirata després que el seu pare la desheretés. James es va convertir en un informador del governador Woodes Rogers en la seva lluita contra els pirates. Anne el va abandonar per John “Calico Jack” Rackham que havia abandonat la pirateria després d’un perdó reial. Anne i Jack van decidir fugir i tornar a la pirateria. Anne vestia robes masculines, era experta en el maneig de les pistoles i el matxet, era considerada tan perillosa com qualsevol pirata masculí.

Cornelius Cornelizoon Jol’s
“Pata de Palo”

1580 – 1650

 

Aquest mariner natural d’Holanda va dedicar les seves primeres activitats a la pirateria i, més tard, va capitanejar esquadrons armats per la “Companyia Holandesa d’Índies”. Sent molt jove, va ser ferit al Mar Mediterrani per una bala de canó que li va tallar la cama esquerra, la qual va substituir per una peça de fusta, coneixent-lo des d’aleshores per l’apel·latiu de “Pata de Palo”.

Va ser temut pel Mar de les Antilles, les costes de Mèxic i Centre Amèrica des del 1600 fins al 1640. Les seves incursions van ser cèlebres pels enormes botins i els exitosos assalts sorpresa. El 17 d’octubre de 1640 va partir rumb a Europa, desapareixent el perill dels temibles holandesos al Carib.

Jack Rackham

1680-1720

 

Els inicis de John “Calico Jack” Rackham a la pirateria són incerts, se sap que s’hi dedicava abans del perdó Reial emès pel govern anglès a principis del 1718; i va estar al comandament de Charles Vane. Calico Jack va conèixer, mentre gaudia del perdó Reial, a Anne Bonny i la va instar que abandonés el seu marit per ell; van decidir fugir i tornar a les activitats de la pirateria. Jack va deixar a Anne a Cuba en companyia d’uns amics per donar a llum al seu fill, i es van reunir de nou al mar, després de deixar el nen a càrrec d’uns amics a Cuba.

El 24 de setembre de 1718 va ser el primer dia en què va exercir el comandament, i el seu primer creuer va ser entre les illes del Carib, on va capturar i saquejar diverses naus. El seu marc d’acció en l’exercici de la pirateria seria el Carib, les Antilles i la costa atlàntica d’Amèrica del Nord. En els primers dies del mes de novembre de 1720, la seva tripulació va ser apressada i conduïda a Port Royal, Jamaica; a les dues setmanes de presó van ser declarats culpables i condemnats a mort.