La Germandat de la Costa

Home / La Germandat de la Costa

L’Illa de la Tortuga

La Tortuga és una illa rocosa, amb penya-segats i de difícil accés; serà el refugi dels bucaners des de la setena dècada del segle XVII fins al XVIII. A tota l’illa hi ha una sola badia protegida per una muntanya, al cim de la qual es va aixecar un castell, que els pirates van anomenar el “Palomar”.

Els seus habitants vivien exclusivament de la pirateria i el pillatge. El seu port es va convertir en un gran dipòsit de tot el que havien robat. Allà havien de fer escala alguns navilis anglesos, francesos i holandesos, amb els quals es canviava el botí obtingut per roba, canons, pólvora, vi, cervesa , aiguardent… Aquesta terra és la dels bucaners, a les seves tavernes es van dictar les lleis de la “Germandat de la Costa”.

Entre les principals normes a respectar per la “Confraria” o “Germandat”, es poden citar:

  • Es prohibeix tot exercici de pàtria o religió.
  • Quedava prohibida la propietat individual.
  • La confraria no podia immiscir-se en les decisions personals.
  • Es podia abandonar la germandat en qualsevol moment.
  • Tots els germans eren iguals entre sí.
  • Un “confrare” escollia un company i, en cas de mort, aquest es convertia en el seu hereu.
  • Hi havia indemnitzacions en cas de quedar invàlids.
  • L’organització pirata es basa en uns principis democràtics: elegint el capità que manarà, podent deposar-lo en cas necessari.
  • Els beneficis del pillatge es repartien a parts iguals entre la tripulació.
  • El major òrgan de govern és l’Assemblea, en la qual cada tripulant té igual vot. Una decisió de l’Assemblea havia de ser sempre acatada.
  • Una falta lleu (baralles o incompliment d’una ordre) es castigava amb un nombre determinat d’assots.
  • Una falta greu (robatoris, delació o assassinats) es castigava amb l’execució, l’amputació de nas i orelles o el marooning.